Ens trobem entre 65 i 75 milions d’anys enrera, al final del Cretaci. Els Pirineus tot just inicien el seu aixecament, i les serres del Montsec i Sant Corneli comencen a emergir. És en aquest moment quan els dinosaures habiten la Conca Dellà.
La Conca Dellà era una plana costanera oberta cap a l’oceà Atlàntic. En aquesta plana es desenvoluparen platges, deltes, aiguamolls, rius i llacs, en un ambient càlid i una abundant vegetació.
Aquest era l’escenari que varen habitar durant un període d’uns 10 milions d’anys els dinosaures de la Conca. Les restes d’aquest passat remot ens parlen d’una gran diversitat (s’han trobat restes d’almenys 6 tipus de dinosaures diferents) dels que els hadrosaures han deixat una major quantitat de vestigis. Els hadrosaures eren dinosaures herbívors que podien caminar tant amb dues com amb quatre potes. Com tenien la part del musell molt eixamplada, també es coneixen com a “dinosaures de bec d’ànec”.
Altres dinosaures que vivien a la Conca eren els titanosaures: grans herbívors quadrúpedes amb un cap relativament petit i un coll i una cua sorprenentment llargs. També hi havia petits dinosaures herbívors que tenien el cos recobert de gruixudes plaques òssies: els nodosaures. Les restes de dinosaures carnívors trobades a la conca són molt escasses, però sabem que hi havia de mides grans i petites. Tota aquesta fauna va conviure amb diferents espècies de peixos, cocodrils i tortugues, envoltats d’una vegetació abundant, tal i com ho testimonien els abundants jaciments amb restes de flora.
Destacarem alguns dels punt d’interès paleontològic, centrat en el món dels vertebrats del final del Cretaci, existents en aquesta zona prepirinenca:
Jaciment d’icnites de la Posa
Al final del Cretaci, la Posa es trobava ben be a la línia de costa; recordem que en aquella època el paisatge era ben diferent de l’actual. Existien cordons litorals que limitaven el mar obert de la costa i, entremig del cordó i la terra ferma, s’estenia una llacuna d’aigües salobres intensament poblada per diferents tipus d’animals: cargols, bivalves, coralls, peixos, etc.
El jaciment de la Posa està constituït per un conjunt de més de 2.000 marques d’alimentació de rajades sobre un estrat de gresos, que es van produir en un ambient de plana costanera escombrada per les marees. Els indicis que s’observen al jaciment ens permeten afirmar que les icnites es van formar al litoral, a dintre de l’aigua, tal com ho demostra la presència de ripple marks, que són estructures sedimentàries que es formen a causa de l’acció del corrent d’aigua sobre la sorra del fons, i foradets i galeries produïts per crancs i bivalves. Aquests petits invertebrats constituïen un excel·lent aliment per les rajades, peixos d’esquelet cartilaginós, emparentats amb els taurons.
Les rajades actuals encara deixen aquest tipus de marques a la sorra, com s’ha pogut observar en platges actuals de la costa oest d’Amèrica del Nord, una vegada s’enretira la marea.
Jaciment d’ous de dinosaures de Basturs
Els ous de dinosaure de Basturs es troben al sostre dels Gresos d’Areny, una formació geològica formada per materials dipositats en ambients litorals. Fa 70 milions d’anys els dinosaures aprofitaren aquestes sorres de platja per establir-hi una zona de nidificació a la que retornaven periòdicament per a fresar.
La superfície del jaciment és d’uns 6.000 m2 i es poden observar un gran nombre d’ous, alguns d’ells agrupats formant nius, així com incomptables fragments de closca. La presència de “ripples” demostra que l’indret estava situat molt a prop del mar.
Aquests ous són esfèrics, amb un diàmetre mig de 20 cm i el gruix de la closca varia entre els 1,5 i els 2 mm, amb una estructura peculiar que dona lloc a una superfície externa rugosa. Els nius estan formats per grups d’entre quatre i set ous, conservant-se la disposició original del niu.
|
|
|
|
|
Jaciment de la Posa |
|
|
|
|
|
Jaciment d'ous de Basturs |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Ou de dinosaure |
