A la Conca Dellà es documenten moltes mostres del patrimoni historicoartístic que l'home ha anat deixant al seu pas per aquesta zona. Cal destacar els testimonis d'època medieval com ermites, esglésies i castells als actuals nuclis de població, molts datats d'aquest moment. També es localitzen alguns d'aquests edificis en zones avui deshabitades per l'home, per bé que el nucli de població s'ha desplaçat a cotes més baixes o bé perquè s'han pogut abandonar definitivament.
El temps va deixant petjada per allà on passa, així no podem oblidar que, malauradament, la Conca Dellà va ser molt castigada durant la Guerra Civil espanyola de l'any 1936. Testimonis d'aquest fet puntual omplen diferents indrets de la zona: trinxeres, nius de metralladora, búnquers o bé la construcció de parts d'aquests pobles que conformen la Conca.
Destacarem alguns dels punts d'interès històric-artístic:
Castell de Llordà
Situat al cim d'un turó que es troba al nord del poble de Llordà. Es tracta d'un espai fortificat del segle XI. És un dels millors exemples d'arquitectura no estrictament religiosa, sinó de caire residencial, més importants d'època alt-medieval conservats a Catalunya. Aquest edifici va ser construït per Arnau Mir de Tost, una de les figures més importants dins de la política d'expansió feudal.
Consta de dos recintes: l'inferior conté l'església i la canònica, així com el que devia haver estat l'antic poble; el superior constitueix el veritable castell, aquí es localitza el palau pròpiament, l'edifici noble al punt més elevat i les estances del servei o de la tropa en un nivell més baix.
En aquests moments aquest conjunt està sent objecte de restauració i consolidació arquitectònica, així com d'excavacions arqueològiques que aniran aportant més dades al respecte.
Castell d'Orcau
Situat al cim que hi ha al darrere del poble d'Orcau i construït entre finals del segle XII-inicis del XIII, el conjunt es divideix en dos àmbits units per un mur perimetral: el castell i l'església. També s'observen restes d'un despoblat emmurallat.
El castell és de planta gairebé quadrada. En cadascun dels quatre angles s'hi construïren torres circulars. L'església de la Pietat és un edifici d'una sola nau, que l'any 1962 va patir l'esfondrament de tota la volta i la façana sud. Al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona es conserven pintures murals que estaven situades al seu absis.
Església de Santa Maria de Covet
Situada dins el poble de Covet, està datada a la primera meitat del segle XII. La façana principal presenta una portalada esculturada que es considera un dels conjunts més excepcionals d'escultura romànica de Catalunya.
A l'interior, cal ressenyar l'existència d'una galeria aixecada sobre el mur de la façana, així com la decoració de la imposta que recorre l'interior de l'absis central i les escultures que ornamenten els capitells dels arcs torals.
Església de Sant Andreu de Biscarri
Situada a la part superior de l'antic poble de Biscarri, està datada entre els segles XI i XII. És un edifici d'una sola nau coberta amb una volta de canó i amb un absis central de planta semicircular amb decoració exterior consistent en arcuacions llombardes col·locades a parells entre les lesenes.
Església de Sant Miquel de Conques
Situada al mateix poble de Conques, al peu d'on havia estat el seu castell del qual avui només queden algunes restes. Té dues parts d'èpoques diferents, una de més antiga, d'estil gòtic i de finals del segle XII, que correspon a la nau central i en la qual encara es poden observar restes de pintures murals que representen un retrat funerari d'un clergue.
I una segona part, més moderna, de finals del segle XVII - inicis del segle XVIII, a la qual pertanyen les dues capelles: la del Roser i la del Sant Crist. Aquesta darrera cal destacar-la per la seva complexa escenografia pictòrica.
Ermita de Sant Pere Màrtir de Sant Romà d'Abella
Situada a l'entrada del poble per la banda sud, la seva datació és de finals del segle XI, encara que durant el segle XII va estar reformada amb la construcció de les voltes i la capçalera actuals. A l'interior, s'hi conserva una de les làpides epigràfiques romanes documentades a la Conca Dellà.
Església de Sant Esteve d'Abella de la Conca
Situada a la part alta del poble d'Abella de la Conca, està datada al segle XI. És una església de tres naus acabades amb absis i que presenta una decoració exterior amb arcuacions llombardes. Cal destacar la presència d'un campanar, construït posteriorment, obert amb finestres geminades i igualment decorat amb arcuacions llombardes.
Al seu interior hi ha restes de pintures murals possiblement dels segles XII-XIII. D'aquesta església prové un retaule gòtic on es representen escenes de la vida de la Verge, avui conservat al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell.
Vila de Figuerola d'Orcau
El poble de Figuerola, situat en un suau promontori, és el que conserva millor la seva estructura de la vila closa medieval de la Conca Dellà. La part més antiga gira al voltant de l'església, mentre que un eixample posterior s'estén més enllà de la plaça major porxada, on es conserven alguns edificis senyorials del segle XVI.
Aquesta vila presenta dos edificis religiosos, l'església de Santa Maria, situada a l'interior del poble, datada al segle XII i que presenta una espadanya de gran alçada amb sis obertures; i l'església del Prat, als afores del poble, datada al segle XVIII i que al seu interior mostra una rica decoració pictòrica de l'època.
|
|
|
|
|
|
|
Castell de Llordà |
|
|
|
|
|
Castell d'Orcau |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
Església Santa Maria de Covet |
|
|
|
Església Sant Andreu de Biscarri |
|
|
|
Verge
de les Esplugues |
|
|
|
Ermita
de Sant Pere Màrtir |
|
|
|
Església
de Sant Esteve |
|
|
|
Carrer de Figuerola d'Orcau |
Conca
Dellà
